El parto es un hecho transcendental que una mama siempre recordará. En algunos casos no es tal y como esperamos y hemos de trabajarlo para integrarlo. Sin embargo no es el caso de Rosa, la mamá de Adrià que tras unos meses nos hace una reflexión muy serena de lo que fue para ella este proceso.
És curiós però, conforme han passat les setmanes he pogut pensar en l'embaràs i en el part, m'he adonat de com de màgics són. I t'ho dic jo que vaig fer part natural.
Hi penso amb enyorança, t'ho pots creure? Realment els 9 mesos son magics, i el part és un moment totalment transcendental: és la connexió amb la teva parella i amb el teu fill, la feina en equip... Suposo que vaig tenir la gran sort de tenir un embaràs i un part fantàstics, i per això també ho veig d'aquesta manera. Però què carai, que també duia molt bones eines a la maleta pel treball de part i tant el Xavi com jo les vàrem saber utilitzar bé. I per això et volia donar les gràcies, per aquesta maleta d'eines. Vaig tenir moltíssima sort de "creuar-me" amb tu, que donés casualitat que fossis la meva llevadora, i després fer el curs amb tu a la piscina, el curs de preparació al part... Em vas ajudar moltíssim a tenir clar que podia fer-ho, que només depenia de la meva confiança. Després estic molt agraïda del ginecòleg i la llevadora que em va ajudar en el part, que va ser un àngel, i el ginecòleg, que és realment un artista en els parts no medicalitzats. Pensa que em van haver de trencar la bossa, que l'Adrià no estava del tot ben col•locat encara quan ja estava de 7 cm, i que fins i tot en el moment de l'expulsiu, pobret tenia un braç col•locat enrere que, poc a poc, va aconseguir posar bé i finalment sortir sense necessitar cap ajuda.
Tot i això, vàrem aconseguir un part natural. Sense epidural, sense oxitocina, sense relaxants, sense episiotomia, sense punts, sense vies, sense sondes... Ok, em van trencar la bossa, però és el mínim del mínim, no? Així que MIL GRÀCIES!!!!
Tot i això, vàrem aconseguir un part natural. Sense epidural, sense oxitocina, sense relaxants, sense episiotomia, sense punts, sense vies, sense sondes... Ok, em van trencar la bossa, però és el mínim del mínim, no? Així que MIL GRÀCIES!!!!
Gracias a ti Maria por ofrecernos tan tierno testimonio y una vez mas enhorabuena, BENVINGUT ADRIÀ!
No hay comentarios:
Publicar un comentario